Viure amb un Shiba Inu

Al Japó, el Shiba inu és molt popular. Se li troba tant a la ciutat com al camp. Adaptable, s'acomoda a la vida dels seus amos. Està d'acord en tot mentre li demostrin afecte i simpatia i que en tinguin cura amb amor i respecte. A Europa és encara un gos rar de trobar. D'una calma olímpica no és en absolut un gos nerviós, que borda o gruny a la primera ocasió. Un company com ell descansa l'oïda i fins i tot incita els que l'envolten a parlar més baix. A més. El Shiba Inu posseeix un aspecte filosòfic, reflexiu que convida a la serenitat. La seva bella cap intel·ligent que s'inclina lleugerament cap a un costat amb aire somiador, la profunda mirada dels seus ulls ametllats, sedueixen i transporten cap a un univers molt particular. Un univers ple de misteri.

Darrere de la porta i amb els nens, el Shiba Inu es porta meravellosament bé. Sempre alerta, segur de si mateix, no deixa entrar a ningú. Res li impressiona. No és un gos que es refugia entre les cames del seu amo quan un desconegut entra a casa. Per contra li planta cara i fins i tot pot comportar-se de manera molt valent. És capaç d'enfrontar-se a algú molt més fort que ell.

En una casa, el Shiba Inu és molt discret, la seva presència gairebé no es nota. És un gos de gran vida interior, no reclama obligatòriament un gran jardí per divertir-se. Accepta perfectament les obligacions de pis i de la ciutat. Per descomptat, si se li porta a camp, es converteix en un gos totalment diferent, un àgil esportista, una reminiscència de les èpoques en què es dedicava a la caça. En principi, no té tendència a escapolir-se, però com tots els gossos, ha de passar un petit aprenentatge per tornar com més se l'anomena ja que és un gos amb iniciativa. Si bé li agrada satisfer al seu propietari, no es tracta de fer-li fer qualsevol cosa. És impensable que un Shiba Inu porti el diari o les sabatilles al seu amo. Detesta aquest tipus de coses. Quan no està content es va al seu racó. Si roman més d'una hora donant-li la espalada, no hi ha cap dubte, està enfadat.

A casa, sap apreciar la comoditat de la llar, és un gos refinat, aprecia especialment tenir un matalàs, catifa i sobretot tombar davant de foc a l'hivern. No posseeix un temperament gelós i li agraden els altres, tant la gent com els gossos. Fer-ho conviure amb altres gossos que no siguin de la seva raça no representa un problema. És reservat i alhora juganer sobretot amb els cadells i els nens.

El Shiba Inu no és un gos que mengi en excés. No té tendència a ser golafre ni a ser obès. Menja amb moderació. Fins i tot pot deixar-se el menjar al seu abast. Per a un adult d'uns 12 quilos de pes, seria suficient uns 180gr. de carn diaris, acompanyats de 90 g d'arròs i 90 g de verdura juntament amb algun complementi alimentari. Perquè el nostre gos tingui una alimentació equilibrada sense mancances és recomanable que mengi menjar industrial. Si viu en un pis, pot tenir calor i deshidratar per la qual cosa cal comprovar que sempre tingui aigua al seu disposición.be apreciar la comoditat de la llar, és un gos refinat, aprecia especialment tenir un matalàs, catifa i sobretot tombar davant de l' foc a l'hivern.

No posseeix un temperament gelós i li agraden els altres, tant la gent com els gossos. Fer-ho conviure amb altres gossos que no siguin de la seva raça no representa un problema. És reservat i alhora juganer sobretot amb els cadells i els nens.

La seva aparença ens recorda als gossos primitius i és tan robust com ells. No té cap problema de salut específic. Quan comença a fer fred, el seu mantell es fa gruixut per protegir-lo, pel que pot viure a l'exterior sense problemes.

El seu pèl curt, aspre i espès i un subpèl fi no necessiten cap cura específica. Amb un raspallat regularment és més que suficient per eliminar el pèl mort. No necessita banyar-lo amb freqüència, li horroritza observar brutícia en el seu bell mantell i s'empolaina només cada dia, com si d'un gat es tractés.